He aprés...

He aprés moltes coses en la meva infància però quan arribes a l'adolesència et dones compte de que el món no és com t'imaginaves i que les coses canvien al llarg del temps i també he aprés motl bé quan són dos més dos, que és millor no ficar-se en problemes, i que no tinc que ficar-me en els problemes dels altres sense que ells m'ho demanin perquè si no acabaràs rebent, però el que més clar m'ha quedat és que no tinc que plorar per persones que s'han instalat en el meu cor sense permís i que després marxen un cop el trenquen i aquestes persones no mareixen ni ser mensionades, perquè només proboquen més sufriment al teu cor, però després sempre o casi sempre ve algú que t'estima més i t'ajunta tots el trossos del teu cor i els anganyxa amb super glu perquè aquesta persona no vol que et fagin mal i menys a una persona que val tant com tu.

Saps què et dic? Que visca les persones que sempre t'estimaràn i t'estimen perquè aquestes persones són les úniques que valen la pena en la teva vida les altres que les donguin pel sac! ;)