Si les coses es posesin en el seu lloc si tots tinguessim un lloc on treballar i tenir, una casa i una educació etc., el món seria molt millor però sempre passen problemes, ja siguin polítics o de casa o d'amics. Jo ja no sé què faré de gran, volia ser metge però tal i com està la sanitat no val la pena, si que estem malament que fins i tot ara tot el món s'ha edonat que 2ºC més i la Terra estarà en perill i és ara quan l'inmensa majoria que no tenia preocupació per mínima que fós es comença a moure per el nostre planeta perquè...
El que us vull fer aclarir es que jo per molts cops que rigui i fagi el burro amb els amics i amigues, sempre hi hauran dies que no estaré malament, senzillament perquè vull ser forta i superar aquestes males ratxes que semblen ràtzies d'algú que em vulgui alertà de que hi ha coses superiors a mi que poc a poc em vaig trobant per el camí i que em fan por la veritat.
Hi ha vegades que desitjaria que algú em clavés un ganivet a la panxa i que després tot passés, hi ha cops en canvi que voldria marxar dels problemes però sempre em persegueixen allà on vaig però sempre i han ràfegues de vent que m'ajuden a ser forta i que m'omplen de felicitat i sabeu què? que només per aquestes ràfegues de vent per molt petites que siguin, val la pena viure.
